Quan has nascut a un poble com Quatretonda, tens molts motius per sentir-te orgullós,.. però si has realitzat determinats estudis, com ara el meu, història, és una mica complicat poder treballar al teu poble, o almenys a prop; objectiu que crec que compartim una gran part de la gent que hem estudiant. Aquest, és un dels inconvenients de néixer en un poble petit, que no pot crear els recursos necessaris per a que molts dels seus fills es queden allà mateix. Si afegim, que el meu poble porta ja una llarga trajectòria creant grans promocions d’estudiants; encara recorde aquells autobusos que anaven cap a Xàtiva a l’institut, de bon matí i que solament en Quatretonda omplien gairebé els dos, aquest fet ha motivat que molts joves universitaris ens veiem obligats a buscar-nos la feina allà on n’hi ha.
Però si a més a més, es dona la casualitat que aquest poble en el que has nascut està en el País Valencià, la cosa encara empitjora més, perquè clar, si el vols dedicar a la docència, dieu-me com ho pots fer, quan el govern del teu país es dedica a invertir diners en obres faraòniques que desprès no li surten a conte (Terra Mítica, Ciutat de la Llum, Ciutat de les Arts,..) i que finalment són pa per avui i fam per demà, quan per un altre costat, ens trobem que els joves valencians, que són la verdadera inversió de futur, estudien a l’escola i als instituts en barracons, sense calefacció ni quasi equipament,.. Amb aquest panorama tan desolador de l’escola pública, ja es podeu fer un mínima idea del que el govern valencià inverteix en educació: un nombre de places públiques ofertades any rere any irrisori, una borsa de treball que solament es pot accedir per examen d’oposició, que després de no funciona, no es realitzen acte de nomenaments periòdics i les substitucions es troben sense cobrir, els interins no cobren l’estiu, no hi ha serveis territorials d’educació i per tant el poden enviar a qualsevol lloc del País Valencià,...
Per tant, davant de tots aquests factors “positius” u mateix es troba en que ha de prendre una decisió si no vol passar-se la resta de la seua vida pensant, com serà això de donar classe?. Per que clar, les oposicions finalment tampoc són una garantia de res si no has treballat mai, perquè és un concurs-oposició i com a tal es té molt en compte el temps treballat, a veure que no es mal interpreten les meues paraules, em sembla perfecte, més hauria de valer encara, però clar, sinó funcionen les borses d’ensenyament que es suposa que hem de fer nosaltres, doncs la única solució que ens queda, molt al nostre pesar, marxar del nostre país i del nostre poble a buscar feina, com s’ha fet sempre si, però ara per un temps indeterminat...
Però si a més a més, es dona la casualitat que aquest poble en el que has nascut està en el País Valencià, la cosa encara empitjora més, perquè clar, si el vols dedicar a la docència, dieu-me com ho pots fer, quan el govern del teu país es dedica a invertir diners en obres faraòniques que desprès no li surten a conte (Terra Mítica, Ciutat de la Llum, Ciutat de les Arts,..) i que finalment són pa per avui i fam per demà, quan per un altre costat, ens trobem que els joves valencians, que són la verdadera inversió de futur, estudien a l’escola i als instituts en barracons, sense calefacció ni quasi equipament,.. Amb aquest panorama tan desolador de l’escola pública, ja es podeu fer un mínima idea del que el govern valencià inverteix en educació: un nombre de places públiques ofertades any rere any irrisori, una borsa de treball que solament es pot accedir per examen d’oposició, que després de no funciona, no es realitzen acte de nomenaments periòdics i les substitucions es troben sense cobrir, els interins no cobren l’estiu, no hi ha serveis territorials d’educació i per tant el poden enviar a qualsevol lloc del País Valencià,...
Per tant, davant de tots aquests factors “positius” u mateix es troba en que ha de prendre una decisió si no vol passar-se la resta de la seua vida pensant, com serà això de donar classe?. Per que clar, les oposicions finalment tampoc són una garantia de res si no has treballat mai, perquè és un concurs-oposició i com a tal es té molt en compte el temps treballat, a veure que no es mal interpreten les meues paraules, em sembla perfecte, més hauria de valer encara, però clar, sinó funcionen les borses d’ensenyament que es suposa que hem de fer nosaltres, doncs la única solució que ens queda, molt al nostre pesar, marxar del nostre país i del nostre poble a buscar feina, com s’ha fet sempre si, però ara per un temps indeterminat...
1 comentari:
Amic, sóc un altre més dels milers (sí, molts milers!) de mestres i professors valencians que visc i treballe en Catalunya. La culpa és del govern valencià, però també dels nostres tios, cosins, avis, veïns, amics, companys, coneguts... que voten al PP. A vore si algun dia es donen compte.
Publica un comentari a l'entrada