dimecres, 22 d’abril de 2009

SER UN DOCENT VALENCIÀ A CATALUNYA (II)


...llavors, aquest que us escriu no se li va ocórrer millor idea que marxar cap a Catalunya, terra odiada per molts, -sobretot d’on jo vinc-, i envejada per la majoria, continua sent avui, en el segle XXI terra d’acollida, a l’igual que ho ha estat en altres temps, però amb la trista diferència que molta d’aquesta gent que venim cap aquí ara som gent qualificada, amb estudis, però que veu molt difícil poder treballar al seu país. Amb això, vull remarcar que el meu cas, no és ni molt menys excepcional, no he estat el primer en fer-ho ni tampoc seré l’últim, -almenys mentre no canvien les coses-, sinó que simplement és un exemple més de la realitat que estant vivint molt joves valencians, sobretot entre els que, com jo, ens dediquem a l’ensenyament.

..i per què Catalunya?, doncs per moltes raons, la primera perquè ensenyament funciona, podria fer-ho millor, però funciona. Que vull dir amb això?, doncs que si estàs en un servei territorial treballes dins d’aquest àmbit, que les borses funcionen, no hi ha centres que estan més dos o tres dies sense docents, per regla general; que la majoria de centres conten amb recursos, que les borses s’obrin per a que la gent s’apunte, els sous no es retarden, es cobra l’estiu si eres interí, i tantes altres coses que no pararia d’enumerar. La segon, perquè està prop, bé tot es relatiu però no és com marxar a Galicia i la tercera perquè els que parlem valencià, ho podem continuar fent amb tota la tranquil·litat del mon, sense que cap personatge et diga “que li parles en cristià”, com ens passa als que som de poble quan anem al cap i casal.

En un primer moment, a l’igual que fan la major part de valencians, estava en el Servei Territorial de Tarragona, per estar més a prop de casa, però no hi havia manera de treballar, llavors, de nou vaig tornar a fer un salt i esta vegada vaig aterrar el més al Nord possible, Girona. Una zona meravellosa, que m’ha donat, esta vegada si, feina i que té com a únic inconvenient que està molt lluny del meu poble. Lluny de casa i sol, té moments durs, però si a més no tens feina el dia a dia encara es fa més difícil. Tot i començar a viure i treballar sol en aquesta terra desconeguda per mi, aviat van venir cap aquí amics i coneguts amb les mateixes circumstàncies... i ara quan fa poc més d’un any de la primera vegada que vaig estar en aquesta ciutat, ja som molts els valencians que vivim i treballem al nord de Barna.

Per tant, en aquests dies en que s’està parlant tant per qui de la Llei d’Educació de Catalunya i els problemes que tindrem amb els nomenaments telemàtics, finalment penses, tu que has nascut a un poble com Quatretonda, del qual tens molts motius per sentir-te orgullós, que més pots demanar si el teu poble està en el País Valencià.

Cap comentari: