Hem començat el 2009 amb dos anuncis de processos electorals sobre la taula, els gallecs i els bascos. El fet que en alguns territoris les eleccions es puguen convocar quan estimen oportú proporciona una singularitat respecte altres territoris. I conseqüència d'aquesta singularitat, es guanya imatge pública a la resta de l'estat. Açò és el que passa quan hi ha eleccions a Galícia, País Basc, Catalunya i....Andalusia (no coment). Ara els valencians també tenim aquesta possibilitat, una altra cosa és que es faça servir, perquè no crec a dia de hui en un possible avançament de les eleccions valencianes quan estem "disfrutant" d'una gran "estabilitat" del partit del govern.
Tornant al tema de les eleccions gallegues i basques però, el ressó dels respectius processos electorals a nivell de l'estat l'han perdut perquè ambdues jornades electorals es celebraran el mateix dia, l'1 de març. Bé, el que perdrà el ressó serà Galícia perquè tot el que passa al País Basc sempre és primera plana a tot l'estat. I a sobre, diuen que les enquestes parlen d'un empat tècnic entre el PSE i el PNB.
De produir-se aquest empat, tinc el meus dubtes que el PSE arribara a la presidència del govern basc pactant amb el PP. Euskadi no és Navarra i el PNB no és Nafarroa bai i té més força a Madrid, a qui buscaria el PSOE per a aprovar lleis i pressupostos i... al PP? perquè el PNB lògicament no li'l donaria.
Un segon escenari possible és que produint-se l'empat, el PSE es veja obligat (tots sabem per qui) a pactar amb el PNB, assolint els nacionalistes la presidència. A dia de hui, crec que aquesta és la possibilitat més plausible.
El PNB s'ha dit que té dues ànimes, una sobiranista i una altra autonomista, i que la seua evolució política es realitza a mode de pèndul, uns cops més sobiranista i altres vegades recula, acatant el marc autonòmic. Però aquesta legislatura el PNB crec que s'ha trastornat amb les dues ànimes, en el període de sessions que s'ha acabat, ha realitzat una proposta política de consulta popular sobre el dret a decidir dels bascos i la fi d'ETA, que ha esdevingut el gran tema de la legislatura. Espanya li va dir que la consulta era inconstitucional i el PNB va dir que ho denunciaria a Europa, instant als bascos a denunciar al govern espanyol, però a la pràctica ho va acatar (per boca del seu secretari general, Urkullu) i no va realitzar la consulta. Què haguera passat amb el govern basc si la consulta s'haguera dut a terme?
Un poc més tard, el PNB li aprova els pressupostos al govern espanyol per al 2009. És aquest un exemple pràctic de com es poden mesclar objectius polítics de suport a l'autodeterminació dels bascos i alhora retroalimentar la maquinària espanyola a nivell d'estat.
Des del meu punt de vista, al PNB i a Ibarretxe li vindria molt bé passar-se una temporadeta a l'oposició, perquè totes aquelles propostes d'abast polític rellevant: Lizarra, Pla Ibarretxe i Consulta popular han acabat en fracassos, entre altres coses perquè el PNB no ha tingut valentia política per a continuar-los quan s'han trobat algun obstacle.
Tema apart és l'esquerra abertzale que no condemna la violència, que té totes les sigles polítiques ilegalizades. Què farà ara? perquè els seus votants s'ha demostrat que no donen suport a altres grups nacionalistes com el PNB o Aralar, el que beneficia al tàndem PSOE-PP. Ni que fóra per estratègia política, el que fou Herri Batasuna, potser hauria de reflexionar sobre com dur a terme els seus objectius polítics en una situació en què el terrorisme els obstaculitza a ells en particular i de rebot a la resta de nacionalismes "perifèrics" també, i sinó ja veurem que li passa al BNG a Galícia. Els d'Anxo Quintana deuen tenir les mans al cap com després de quatre anys de mantenir unes formes al govern moderades, se'n poden anar a fer punyetes per la contaminació mediàtica del procés electoral basc.
Crec que un govern a Euskadi sense nacionalistes, encara que em sembla molt complicat, entre PSOE i PP, que com he dit abans no crec que es produïsca, pot incitar a una reacció en forma de reflexió al nacionalisme basc per a: marcar una estratègia política clara per al PNB, a l'abandonant del suport a les armes del sector independentista que ho fa i a anar sintetizant el panorama polític nacionalista que té a hores d'ara una quantitat excessiva de partits polítics per a espais polítics equiparables. Ja veurem que passa.
